Tot i que pertany al municipi veí de Garrigoles, el pou d'aigua calenta o 'el pou del petroli', és un dels indrets més coneguts i visitats i que més ha difós el nom del poble arreu del país. Aquest pou fou obert a mitjan anys seixanta per l'empresa italiana SIPSA, que buscava petroli a la finca de can Quintana. En arribar a una fondària de prop de 1000 metres hi trobaren aigua calenta i sulfurosa, tot i que es procedí a tapar-ne la sortida, la pressió n'esmicolà repetidament el tap.

Ben aviat el lloc començà a ser sovintejat per gent d'arreu del país i per molts estrangers en època d'estiu, atrets per les propietats d'una aigua que beneficia els qui tenen malalties òssies, com ara l'artrosi o la descalcificació. Aquest 'balneari' popular és simplement el forat on s'assentà la base de la màquina que féu la prospecció. Fa 2x3 metres, i és emprat com a petita piscina. El renom de les aigües propicià que la Generalitat construís un nou pou, a poca distància de l'anterior, però dins del terme de Jafre, amb un important cabal d'aigua ( 100 m³ per hora ) que tenia una temperatura de 50º C. Després d'un intent d'emprar les instal·lacions per al conreu d'algues amb finalitats medicinals, l'empresa propietària de l'indret preveu construir-hi un balneari amb instal·lacions complementàries.

El Pou de Goiges o Goges fou regalat a l'Ajuntament l'any 1932 pel seu propietari Carles M. Esteve de Rich, en prova d'agraïment per haver donat el seu nom a un dels carrers del poble. Aquesta finca de 120 m², està formada per una font i un cobert i l'any 1985 fou restaurada per la Societat de Caçadors de Jafre. La font és emprada sovint per la gent per a fer-hi berenades i per anar-hi a fer un tomb els captards dels mesos d'estiu.

Un pou encantat: Diu la llegenda que en el Pou de les Goiges hi habitaven uns éssers fantàstics amb formes femenines que durant el dia estaven amagades i que a les nit sortien per a cridar i dansar.

Una part dels masos que hi ha en l'actualitat a Jafre podrien tenir el seu origen en les villae romanes. Entre els que tindrien aquest orígen, i situats fora del nucli urbà, trobem el mas Seguer, els masos del veïnat de la Salvetat i algun del veïnat dels Masos. Amb arrels no tant antigues trobem mas Costal, mas Boira, mas Marull, mas Raimundo, mas Colomet i mas Santlla.

Les cases que originaren el nucli urbà foren edificacions a quatre vents, modestos masos i bordes aixecats en les feixes de terra situades arran dels camins que anaven al castell i a l'església. Aquests masos envoltats per l'era i la quintana, obrien porta a migdia i quedaven massa allunyats l'un de l'altre per estructurar carrers.

Segons la capacitat de treball que tingueren les famílies, els masos romangueren humils o prosperaren, i quan ho feren les seves cases es van anar ampliant i s'hi afegiren coberts, estables i pallisses, donant lloc a complexes estructures arquitectòniques entorn de la humil casa inicial.

La segregació de trossos de l'era i la quintana per fer-ne solars i edificar-hi cases sempre s'havia produït però a mitjans del segle XVII es va produir un important augment demogràfic que va portar a l'aparició de solars de reduïdes dimensions que quedaven totalment ocupats per l'edificació i així aparegué un nou tipus de casa: la casa entre mitgeres.